PRÀCTICA 3. Finlàndia vs Espanya en educació

L’objectiu principal d’aquesta nova entrada al bloc és explicar a què es deuen les diferències dels resultats acadèmics en les proves PISA entre dos països: Finlàndia i Espanya.

Partint de les xifres en percentatges sobre l’abandonament escolar als dos països, podem observar com Espanya guanya la comparació molt per damunt de Finlàndia, també a la graella es pot veure com el temps dedicat als deures és menor a Finlàndia en comparació al temps de mitjana dedicat aquí; així com el total d’hores lectives. El que sí que dura més és la preparació del professorat, on aquí ara és de quatre anys mentre allà cinc anys mínim, ja que després s’han d’especialitzar i realitzar màsters. Llavors ens hauríem de preguntar: com és que si dediquen menys temps els alumnes a les hores lectives i als deures a Finlàndia, tot i així treuen més bons resultats que aquí?


comparativa pràctica 3


Ara parlaré més endavant de totes les causes i conseqüències del per què d’aquesta incògnita, tot fent referència al documental sobre en Xavier Malgarejo i dos articles: “Sistemas educativos por todo el mundo, un bloc de la diplomada en Magisteri d’Educació Primària i estudiant de Psicopedagogia, la Sara López García”, i un altre bloc sobre el programa Salvados d’en Jordi Évole.

Pel que fa a la proporció d’alumnes excel·lents i puntuació mitjana i baixa, cal destacar que a Finlàndia la proporció amb alumnes excel·lents és molt alta, mentre que els de les puntuacions més baixes n’hi ha en menys quantitat. Mentre que Espanya és un país igualitari per la banda més baixa, amb els alumnes amb puntuacions mitjana-baixes. Aquesta diferència es deu a que a Finlàndia no se separen els alumnes per nivells, perquè consideren que qualsevol alumne és capaç de graduar-se a la ESO. De la mateixa manera és el cas dels tutors: a Espanya es canvien regularment, i això provoca que els alumnes tinguin menys confiança i estabilitat en l’aprenentatge, en canvi, a Finlàndia tenen molta cura durant els primers anys de la primària en mantenir el mateix tutor i que sigui aquest qui expliqui les diferents matèries.

En quant a la metodologia, s’ha de destacar que és totalment diferent, tal com cita la Sara López “a les llars d’infants de Finlàndia, durant els matins es dediquen a despertar les aptituds, les habilitats i la curiositat dels infants, cosa que fa que tinguin les tardes reservades al joc.” En canvi, a Espanya, la majoria de classes són de tipologia magistral, juntament amb l’ús dels llibres de text, mentre a Finlàndia és tot el contrari, on se centren a desenvolupar l’experimentació dels alumnes; d’aquesta manera els infants creixen i es desenvolupen de manera autònoma i aprenen a pensar i a tenir un esperit crític per ells mateixos. Així doncs, l’alumne finlandès és el protagonista i el fet que participi és fonamental.


informe pisa concret

Aquests són els resultats de les proves PISA sobre la competència científica, la lectura i la competència matemàtica de l’any 2006, on es pot veure a Finlàndia a dalt de tot i amb els millors resultats; al contrari que a Espanya.


Sobre el documental del programa Singulars, en Xavier Malgarejo ens explica el per què dels seus viatges a Finlàndia, ja que creu que una de les maneres de com poder ajudar a l’escola d’on ell n’era el director, era observar i preguntar als mateixos docents finlandesos la seva tasca, la de l’Estat i la societat en general. De fet, remarca que qui va col·laborar més en el seu projecte van ésser els mateixos finlandesos, i qui li facilitaven les entrevistes i més recursos. Primer de tot, m’agradaria explicar una breu història sobre Finlàndia, tal com cita Malgarejo “Finlàndia era un estat centralitzat i a partir del s.XV amb l’entrada del luteranisme i la traducció de la Bíblia, els finlandesos van començar a llegir. Una de les proves per casar-se era saber llegir un tros de la Bíblia, així doncs, aquest fet va provocar que els ciutadans de Finlàndia s’entusiasmaren a aprendre a llegir, i d’aquí la passió per la lectura.” Crec que aquest fet històric, fou el desencadentant de la diferència actual en els informes PISA.

A més a més, un dels altres agents puntals de diferència que es pot observar a la societat finlandesa, n’és el paper de la família en l’educació dels seus fills, les quals s’involucren i en són partícipes en tot moment de la trajectòria dels seus fills durant les etapes escolars. Tal com diu Malgarejo “la família finlandesa és la primera responsable de l’educació dels seus fills.” i també en fa referència Évole en el seu bloc. Convé destacar el paper de l’Estat també, ja que proporciona una gran protecció a la mare i als infants, tant en recursos econòmics com en suport professional. Per exemple, quan neix un bebè, arriben a casa una infermera per controlar si està en un ambient adequat, tot això l’Estat ho gestiona i d’aquesta manera en fa responsables a la família sobre el seu benestar i cura.

Tanmateix, la societat finlandesa és diferent en quant a l’espanyola, ja que estan més treballats culturalment, un exemple n’és el cas que el 80% de la població va a la biblioteca de manera habitual, també hi ha autobusos biblioteca que van rondant pels diferents pobles, d’aquesta manera se’ls hi faciliten els recursos. En el cas dels mitjans de comunicació, la televisió es veu en versió original amb subtítols, cosa que fa que els finlandesos tinguin molta més facilitat amb els idiomes.

Un altre punt a tractar és el sistema educatiu, a Espanya és un sistema de competència i de burocratització, mentre que “a Finlàndia el sistema educatiu només és el sistema escolar, i aquest ha de ser tot allò que ajuda en l’educació de les persones, la comunitat, el veïnatge, etc. És com un engranatge.” Tal com cita Malgarejo a la seva exposició. L’escolarització a Finlàndia no és obligatòria fins als 7 anys, ja que creuen que fins a aquesta edat el cervell no està del tot desenvolupat, i és totalment gratuïta, l’escola és pública majoritàriament i d’alta qualitat. A més, la ràtio és de 15 alumnes per aula a Finlàndia, mentre que a Espanya ja és d’uns 30 alumnes per classe, cosa que complica molt la feina del professorat. També a les aules finlandeses, si hi ha algun alumne amb dificultats greus no poden passar de 10 alumnes i té una xarxa de suport impressionant al seu voltant, ajudant-lo des de l’inici perquè continuï amb normalitat la seva educació, en canvi aquí això és impensable. Una de les tantes diferències, és que l’escola pública a Finlàndia pertany als ajuntaments, així doncs aquests són els encarregats de contractar al director, és una manera de fer que els municipis també s’impliquin més en l’educació del futur de la població.

S’ha de tenir en compte que la formació dels equips docents a Finlàndia estan molt per davant en comparació a aquí, hi ha molts alumnes que volen ser professors en un futur, i això provoca que la nota de tall per entrar a la universitat es dispari de manera increïble i arribi a més d’un 9, seria com la carrera de medicina aquí a Espanya, tal com ens explica Évole en el seu programa. Després d’acabar la carrera de cinc anys, tenen una altra prova de sensibilitat, com per exemple si han participat com a monitors de colònies o han col·laborat de voluntaris en algun centre social. També les classes de pràctiques les realitzen en els millors centres del país, on tenen una millor avaluació i seguiment. Finalment, tenen que realitzar una tesina final de carrera, cosa que fa que investiguin i desenvolupin una capacitat de recerca i de raonar, d’aquesta manera també surten grans investigacions didàctiques que ajuda en el desenvolupament de l’educació al país, tal com ens explica Malgarejo. En altres paraules, “el nivell del professorat a Finlàndia és molt elevat, només un 10% dels qui estudien arriben a exercir de docents; és una carrera universitària de molt prestigi. Tot al contrari que aquí, on els estudiants que no tenen suficient nota per entrar on volen, s’apunten a Educació perquè la nota de tall és baixa.” Tal com cita Évole a Salvados.

Com a conclusió, m’agradaria exposar la meva opinió sobre la diferència dels resultats de les proves PISA entre Finlàndia i Espanya. Més avall hi ha una taula sobre el que l’Estat destina a Educació, en aquest cas es pot observar com l’Estat Espanyol aporta més que Finlàndia. Però, jo em pregunto, com és que si es destinen més diners en educació els resultats PISA són més baixos a aquí Espanya? Doncs crec i després de tot el que he pogut llegir i escoltar, que no es tracta d’una qüestió econòmica, sinó més aviat d’una qüestió social, cultural i on tota la població s’ha d’implicar per una millora en l’educació. A més a més, d’un Estat amb una política més social i no tant abusiva com aquí a Espanya, ja que molts diners que haurien d’arribar a les escoles i ajudes a les famílies “desapareixen pel camí” i no arriben al seu destí. Tot i així, m’agradaria que quedés constància que a Finlàndia la població total és de 5,439 milions (2013), mentre que a Espanya rondem els 50 milions, cosa que fa que per un Estat sigui molt més complicat mantenir amb igualtat de condicions a tots els seus habitants.


educacion_gastos


“Ser mestre és un honor i els infants són el tresor de la nació.”   

Frase utilitzada per una gran quantitat de docents de Finlàndia i citada per en Xavier Malgarejo, amb la qual em sembla una manera adient per acabar la pràctica 3.

Enllaços dels dos blocs utilitzats per a la pràctica:

Bloc de Sara López

Bloc de Jordi Évole

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s